¿Me ducho o no me ducho?

Tranquilidad, no he vuelto a esa despreocupada (por no decir de dudosa higiene) infancia en la que la ducha semanal era una exageración. Se ha estropeado la caldera.
Y lo que antes eran baños termales y vapores se convierte en hazaña propia del más intrépido de los valientes. Las osadas puntas de los pies se aventuran las primeras, y aguantan estoicamente. Los diminutivos subestiman a tobillos y pantorrillas, que resisten a los envites del regimiento de gotas gélidas.
Y luego, comienza la prueba de entereza. Es entonces cuando comprobamos que no somos tan distintos. Si pudiéramos espiar al más aguerrido de los soldados, comprobaríamos –con la sorna del que descubre en otros sus propias confidencias- que éste, como nosotros, también aúlla con la voz entrecortada, una vez ha conseguido decidirse a llegar a la espalda.
Está visto que, el cuarto de baño, tiene algo que nos iguala a todos.

El mercat.

Avui he estat al mercat. Un mercat es caracteritza per concentrar la major varietat de tinys rossos, pèl-roigs i flocs caoba. A més, es tracta d’un lloc d’intercanvi: dels fluixos de mercaderies, els més importants són els de xafardeigs. Aquestes informacions de transmissió oral i contingut cent per cent fiable circulen de individu pèl-roig-flocs-daurats en individu ros-amb-refils-de-sol, amb lleus modificacions, a voluntat de l’emissor. Es també requisit primordial per a un mercat un nivell de decibels portentós: els pobladors del mercat criden la atenció dels seus congèneres mitjançant complexes emissions fòniques -“ Nena, quatre calces un euro” acompanyades amb gests il·lustratius -estirada de gomes, enarborament del gènere...
És també digne de menció el singular i atrevit assortiment d’estampats : des de la combinació zebra/lleopard per a les més gosades fins a impossibles superposicions de rombes, peixos tropicals, lletres, colors, e inclús tons ultraviolats quasi imperceptibles per al ull humà, segons asseguren alguns testimonis.
En fi, hui he aprés que el mercat constitueix un focus d’atenció sociològica remarcable. No cal buscar megalòpolis quilomètriques o macrociutats... el mercat és un microcosmos, és un d’aquells móns d’Eluard, que es troben en el nostre.



PD: tot i que tinc el mitjà (si..si...), estic segura de que les errades no són poques, per favor dispenseu!